Els coneixements tècnics es poden adquirir; el criteri propi és personal i ningú no te’l pot prendre.
El més sagrat que posseïm és el temps, no hi ha res més valuós.
No cal tenir un despatx gran per ser un gran despatx.
Un dels millors consells que mai m’han donat, a la terrassa d’un bar prenent una cervesa amb un amic jubilat i filòsof de la vida, és: «no hi ha pressa», «encara que ara no ho puguis entendre», «tranquil, no hi ha pressa». Gràcies, Javi. Endavant.
No té res a veure anar a poc a poc amb no tenir pressa.
Ser molt bo en una sola especialitat o en un únic camp pot ser molt avorrit.
Jo no soc enginyer industrial, soc una persona que un dia va estudiar enginyeria; també entenc de cinema o de música.
M’encantaria estudiar filosofia.
Pensar és humà, la intel·ligència fins i tot pot ser artificial.
Ser 100 % coherent és impossible, no tinc tant de temps.
Facis el que facis, siguis on siguis, pensa que el dia d’avui ja no tornarà. Tots els moments són valuosos.
Soc una persona, per això sé que res no val més que una persona.
Abans de saber cap on anem, hem de saber on som i què som.
Moltes vegades la intuïció em diu tan clarament per on he d’anar que em fa moltíssima por seguir-la.
Passi el que passi, davant dels meus ulls, aquesta és la meva pel·lícula.
Tot forma part d’una partícula o energia inicial; el poder de l’impuls inicial supera la intel·ligència humana i només el podem intuir. Part d’aquesta partícula inicial és dins nostre.
No sabia de què escriure, però al final la pàgina sempre es pot omplir; no hi ha hagut pressa, però tampoc ho he fet a poc a poc. Disculpeu si hi ha algun error ortogràfic.
