Coneixes la nova bateria domèstica de TESLA?
Si hi ha una cosa que TESLA ha fet bé és promocionar la seva nova bateria d’ió-liti. Encara no s’ha començat a comercialitzar al nostre país i gairebé tothom ja n’ha sentit a parlar.
Sembla que aquesta bateria hagi de ser la solució a tots els problemes d’emmagatzematge d’energia i la ruïna de les companyies elèctriques, però… és cert?
Si som realistes i mirem les dades de la mateixa marca, la bateria de Tesla és un producte que encara hauria d’abaixar molt el preu per ser amortitzable. Aquí et donem algunes dades a tenir en compte si estàs pensant a instal·lar-ne una.
La bateria Powerwall de Tesla és cara
Segons anuncia la mateixa Tesla, una bateria Powerwall de 10 kWh costa al voltant de 3.500 dòlars.
Es tracta d’una bateria d’ió-liti, similar a les que ja s’utilitzen en telèfons mòbils. Però alerta: amb una sola d’aquestes bateries no en tenim ni per començar.
Per a un habitatge mitjà es necessiten entre 30 i 40 kWh al dia. Si volem 3 dies d’autonomia (per ser totalment independents de la xarxa elèctrica, fins i tot en períodes sense sol, i oblidar-nos de la companyia elèctrica), necessitaríem uns 100 kWh, que suposarien uns 30.000 euros.
Un sistema amb bateries estacionàries o de gel —les més utilitzades actualment— costaria menys de la meitat.
Això fa molt difícil amortitzar la inversió a curt termini.
Tenim la bateria, però ara cal carregar-la
Per carregar la bateria cal fer la resta de la instal·lació (cal carregar-la amb energia solar, eòlica, etc.). Normalment s’utilitza energia solar fotovoltaica, que es compon de generador solar (plaques solars), carregador de bateries, inversor… per convertir l’energia subministrada per les bateries en energia apta per als nostres consums.
Amb aquesta bateria, el termini d’amortització s’allarga considerablement, ja que el pes del preu de la bateria és molt important dins del cost total de la instal·lació.
Per què instal·lar, doncs, una bateria d’ió-liti com la de Tesla?
La bateria d’ió-liti té unes prestacions molt superiors a una bateria estacionària o de gel (les més habituals actualment).
Parlem d’una tecnologia millor, ja que permet recàrregues molt més ràpides. La vida útil, pel que fa al nombre de cicles, i l’absència de l’efecte memòria, són molt superiors.
Per això és molt positiu que es comencin a comercialitzar: amb el temps baixaran de preu i ajudaran a millorar les instal·lacions totalment autònomes energèticament.
De moment, però, els més fans de l’última tecnologia o aquells que s’ho puguin permetre hauran de pagar el cost del seu desenvolupament.
L’absurd del nou Reial decret d’autoconsum elèctric a Espanya
Aprofito per fer un incís sobre la situació actual de l’autoconsum a Espanya. En altres llocs d’Europa, com Alemanya i Holanda, s’utilitza el que es coneix com a balanç net. En lloc d’emmagatzemar l’energia captada per plaques solars o altres fonts renovables, aquesta s’aboca a la xarxa i, a canvi, els particulars reben una bonificació a la factura. La companyia elèctrica rep l’energia produïda per aquest particular, de manera que no cal emmagatzemar-la, llevat que no hi hagi connexió a la xarxa.
A Espanya, malauradament, això no és possible. En el cas d’instal·lacions connectades a xarxa, els excedents d’energia es malbaraten, una situació tan absurda com sembla. I, per si no n’hi hagués prou, també se’ns pot cobrar un peatge pel fet de ser autogeneradors.
No conec ni un sol company de professió que entengui això. Malauradament, han primat els interessos de les companyies elèctriques per sobre dels de la ciutadania, del sentit ecològic i del mínim sentit comú. Estratègicament, i tenint en compte la forta dependència energètica existent, és incomprensible.
Per cert, la foto pertany a la genial pel·lícula The Prestige (El truc final). En ella es fa un petit homenatge al encara més genial enginyer Nikola Tesla, que apareix en diverses escenes com a inventor de diferents artefactes.
Fes clic aquí si estàs interessat a realitzar una AUDITORIA ENERGÈTICA.
