Un modest satèl·lit que l’Homo sapiens va aconseguir trepitjar fa només unes poques dècades.
Pel que sembla, la Lluna és rica en heli-3, i dic pel que sembla perquè no està gens clar. Amb aquest isòtop es podria obtenir energia mitjançant un procés de fusió nuclear. “La teoria diu que quan s’aconsegueixen àtoms d’H-3, que és la molècula pesada de l’hidrogen, i s’uneixen, els àtoms es descomponen formant un àtom d’heli. Això genera una quantitat d’energia enorme. És la manera com el Sol obté la seva energia: fa una fusió dels seus àtoms d’hidrogen-3 a milions de graus.”
L’heli-3 és molt escàs a la Terra perquè l’atmosfera impedeix que hi penetri. A la Lluna, en canvi, no existeix aquesta barrera, i això ha permès que l’isòtop s’hi hagi anat dipositant durant milers de milions d’anys.
De moment, tot és molt teòric: la tecnologia no està desenvolupada, ni tan sols se sap si es podrà arribar a desenvolupar; es desconeix si realment existeix una quantitat significativa d’heli-3 a la Lluna, així com els costos d’extracció, transport, etc. Tot i això, això no impedeix que les grans potències tornin a mirar cap a la Lluna, aquesta vegada no només per trepitjar-la, per si de cas.
I la qüestió, més enllà de tot l’apassionant del tema, és si no seria més fàcil començar a pensar a canviar el model de consum energètic actual, totalment insostenible; produir l’energia a prop d’on la consumim; apostar per les energies renovables, i solucionar el problema ara, amb tecnologies netes que ja estan desenvolupades i que podrien millorar la vida de milions de persones. En lloc de gastar quantitats ingents de diners per continuar mantenint un sistema injust, en què qui té la clau de l’aixeta s’emporta tota l’aigua.
